Monthly Archives: Abril 2015

Emès:28/04/2015

Tema: MARTIN L. KING I ELS DRETS HUMANS

Convidat: GERARD URRÚTIA

Escoltar/Descarregar: 

La CRÒNICA del PROGRAMA

Gerard Urrútia

Quina passada! No només que dimarts ens vam retrobar tots, sinó que ens va visitar un altre cop Gerard Urrútia. Teniem un bon ànim, el tema previst per xerrar ens engrescava força.

Vam començar com sempre, amb alegria, preparant el cafè i la Raquel el seu te. Va ser ràpid, molt ràpid, i ja estàvem ficats dins de la conversa. No sabem com va ser, tampoc ens en vam adonar, de com de ràpid passava el temps. Ens va passar volant, jo diria que se’ns va fer curt. Una mica més de temps i haguéssim tret més suc i conegut millor a Martin Luther King, i al mateix Jesucrist.

El to, la modulació, la passió i el coneixement del Gerard d’aquesta figura defensora dels drets civils, ens va ficar de ple enmig d’aquell temps, els anys 50 i 60 als EEUU. Vam poder veure la lluita, el sofriment, la solitud, però també els somnis i l’esperança. Recordar noms i actes que vam fer canviar la vida de milers i milers de gent de ètnia negra.

Haig d econfessar que m’hagués agradat continuar sentint el Gerard. Alguns, com la Raquel i el Nacho, es van quedar una mica muts.

Doncs sí!! Una tarda inoblidable, un més. I ja són moltes les grans tertúlies on ens hem sentit a gust. No ho dic jo només, sinó que ho hem parlat moltes vegades dins de l’equip de Fem Un Cafè.

La setmana que ve un altre gran tema, però ja us ho posarem quan toqui.

Recordeu que dimarts… fem un cafè.

Héctor J. Rivas

Emès: 21/04/2015

Tema: DECIDIR SOBRE LA VIDA

Convidat: FEBE JORDÀ

Escoltar/Descarregar: 

Febe Jordà

La CRÒNICA del PROGRAMA

Dimarts ens vam retrobar un cop més. Va ser una mica estrany, perquè no van venir ni el Jonatán ni el Javier, però vam tenir la companyia de la Febe Jordà i vam trucar al Manel Esteban.

Vaig tenir que fer el cafè jo, estava acostumat que ho fes el Javier, ja quasi no me’n recordava, i això que és casameva. El que son les coses!!

El Nacho encara no tenia el cafè a la tassa que volia començar a parlar “de un tema muy interesante a la par que polémico”. Menys mal que em va deixar posar-li el cafè i seure a taula. Vaig posar un audio d’una pel·lícula per arrancar, millor dit, continuar la conversa.

“Mar adentro” era l’audio, amb la problemàtica de la gent que es queda tetraplègics. Però com que era un tema on, normalment, es parla sense tenir moltes dades i des de la distància, vam trucar una persona que treballa amb malalts terminals. Així que vam trucar a Reus al metge Manel Esteban, que ens va parlar amb una claredat de tot aquest procés. Personalment penso que no podem estar de no sentir les explicacions del Manel, ens donarà una nova perspectiva d’aquest tema.

Desprès vam parlar de la pena de mort. Mara meva quins temes que agafem per parlar!! Però són temes que estan al carrer i a la nostre societat, i no els podem evitar ni obviar, hem d’aprendre a poder parlar de tot. També vam posar un parell d’àudios per entrar en el tema.

Doncs estàvem tan ficats en el tema que no ens vam adonar que ja era l’hora de marxar. Vam deixar altres temes que podrien haver mencionat, però no va hi havia més temps.

Com deia el Manel “aquests soón temes de debat perquè no tenen una solució única.”

Nosaltres sempre convidem a escoltar el programa i a reflexionar. Clica l’enllaç i a veure el que en penses desprès.

I recorda que dimarts que ve: Fem Un Cafè.

Héctor J. Rivas

Us vam dir que possariem unes opinions sobre el tema, aqui les tenius:

• Jo estic a favor d’eutanàsia i avortament, però també la pena de mort. I l’argument que jo penso és: si una persona es veu amb el dret a matar a una altra perquè sí, que en fem deixar-lo a la garjola pq en un màxim de 30 anys surti al carrer? I la família del mort? I el que va borratxo en cotxe i atropella a 10 ciclistes matant-ne 2? I el que es carrega la dona? I així tenim 1000 exemples, estic d’acord que no és la solució però… veient que està prohibit beure al volant i la gent ho fa i no els intimida ni la multa ni els punts, ni la presó, potser si saben que en cas d’accident el resultat és sota terra…
• Ara hi ha molts dilemes amb l’eutanàsia… fins a quin punt s’ha de mantenir la vida a algú en estat vegetal. Gràcies als avenços es pot mantenir algú “viu” neuronalment mort i amb una màquina que respira per ell.. Fa uns anys ja seria mort i ara el poden mantenir. On és el límit?
• A favor de l’avortament i contra la pena de mort. Eutanàsia hauria de ser un dret.
• Per mi l’eutanàsia hauria de ser un dret. Crec que cada persona ha de tenir dret sobre decidir sobre la seva vida. Penso que és inhumà sacrificar un gos pq no pateixi. I tenir a les persones patint si el resultat serà la mort. No crec en la pena de mort pq em sembla una venjança. Pel que fa a l’avortament crec necessària una bona educació sexual. Però defenso el dret de la dona a decidir.
• En contra els 3 temes, en contra la pena de mort, tu no ets ningú per decidir qui viu o qui mor. En contra l’avortament ja que estàs matant un ésser humà, en contra l’eutanàsia, pq només Déu pot dir quan et vol a la seva presència.
• A favor de l’eutanàsia. Quan una persona està patint no val la pena allargar-li l’agonia. Avortament també a favor si hi ha problemes o malformacions. En contra la pena de mort. És complicat explicar-ho. Però hi ha gent que no mereix viure tampoc també ho dic.
• Tot depèn sobre la situació crítica. Per mantindré una persona en una màquina connectada durant anys…. crec que millor desconnectar. La pena de mort no estic a favor. L’avortament només en cas de que els metges decideixin que és un alt risc per la mare. Però per la resta es té de parlar i analitzar.

Emès: 14/04/2015

Tema: ELS SELFIES

Convidat: JOAN GONZÁLEZ

Escoltar/Descarregar: 

Joan González

La CRÒNICA del PROGRAMA

Fent fotos, fent fotos al final casi casi Fem un Cafè a la nit.

Que si en aquesta foto surts mogut, que si en aquesta no m’agrada la cara que poso, que si aquí estàs mirant als núvols, que si posat més endavant que no surts… un martiri!! Millor és fer-se una foto un mateix i pujar-la al facebook o al instagram.

D’això mateix vam parlar, dels selfis i de les xarxes socials. Vam tenir al Joan González que d’això sap una mica, al menys és el que ens van dir, vosaltres ho podeu escoltar i jutjar. No és molt amic de fer-se selfis però ens vam fer una tots plegats. I dic tots, perquè dimarts estàvem tots. Bé, mes aviat ens vam fer dues, un selfi i un selfi del selfi. És que estem una mica malalts de fotos.

Va ser un temps prou divertit, entretingut, amè, on vam poder veure els punts forts i els febles dels selfis i de les xarxes socials, posant exemples molt propers i intentant buscar solucions, o al menys donar uns consells en aquesta societat cada vegada més tecnològica.

Per cert, va pujar la veïna del primer segona, l’Ana, es veu que ens estava sentint… des del cotxe!! No va portar res, ni va prendre res, només volia compartir la seva opinió sobre aquest tema, i va marxar ràpidament que, es veu, tenia el sopar al foc.

Vam acabar parlant de Jesús, que estrany oi? Vam dir que no l’importava el que podrien pensar d’Ell. Ara, amb una mica més de calma i reflexionant sobre el tema, penso que sí, sí que l’importava el que pensaven d’Ell, però això no determinava la seva forma de pensar, parlar i actuar. Tenia clar qui era i el que havia de fer.

Ara la pregunta seria aquesta: què penses tu de Jesús?

Una cosa us direm, a Ell l’importes tal com ets.

També vam deixar un parell de preguntes abans d’acabar, fora bo que les escolteu i les pugueu contestar.

Bé, fins dimarts que fem un cafè.

Héctor J. Rivas

Emès: 31/03/2015

Tema: FEM UN CAFÈ-EXPRESS

Escoltar/Descarregar: 

La CRÒNICA del PROGRAMA

Ja estem a setmana santa, temps de vacances, temps de descans. Es clar que el Jonatan i Raquel tenien moltes ganes de agafar-les, i per això tenien tanta pressa per acabar aviat i marxar.

Vaja home! Avui que estàvem tots, perquè també hi havia el Nacho i el David, aprofitant les vacances a l’escola. Vam començar a cent per hora, vam continuar l’entrevista que vam fer a l’anterior Fem Un Cafè-Express al David. Van ser cinc minuts trepidants, li vam fer un munt de preguntes i ell les va contestar totes, fins a l’últim segon.

Bé, ja que el programa dura molt poc no vaig a explicar res més, l’escolteu que són 23 minuts. Recordeu que dimarts després de la setmana santa fem un cafè.

Héctor J. Rivas